Chemistry with coins

Hello everybody¡¡¡¡

This video shows the reaction that occurs when mixing a copper coins with vinegar and salt.

Tríptic Cap Can Rull

El llegat de l’astrònom català Josep Comas solà, en perill

Vivim temps de profunda crisi econòmica que, a vegades, fa que els nostres dirigents oblidin els protagonistes d’un brillant passat, personatges emblemàtics que van fer de Barcelona una ciutat eterna. Si diem això és per la trist noticia que ens arriba del possible enderrocament imminent de Vil·la Urània, la vivenda del famós astrònom barceloní Josep Comas Solà, situada entre la Via Augusta 102-104 i el carrer Saragossa 29. Diverses institucions catalanes s’han fet ressò i han demanat a l’Ajuntament que es preservi l’edifici i es respecti la voluntat pòstuma d’aquest eminent científic català. De fet la cessió de l’edifici apareix al seu testament adreçada a fer-la servir com a “observatori popular, grup escolar o institució cultural amb la petició que s’hi preservés el seu llegat”. El multitudinari soterrament d’aquest personatge pioner de la divulgació científica que apareix a les fotos de La Vanguardia del 5 de desembre de 1937 donen bona mostra de l’admiració popular que se li professava. Si a tots els nivells aquesta ciutat ha donat grans artistes i intel·lectuals, pocs posarien en dubte que dins del capítol científic la figura de Comas Solà ocupa una posició molt destacada, no només pels seus descobriments d’asteroides, cometes i pels seus estudis de planetes. Comas Solà va exercir una tasca de divulgació de l’astronomia que no ha tingut parangó des de la seva mort. Nascut a Barcelona l’any 1868 pot dir-se que va ser un pioner en el seu temps. Amb només quinze anys va fer una acurada reconstrucció de la trajectòria atmosfèrica d’un meteorit caigut a Tarragona que va ser publicada a la famosa revista “L’astronomie” francesa en el que es pensa va seer el seu primer contacte amb el famós divulgador Camille Flammarion. Començava així de ben jove una sèrie d’observacions astronòmiques que va acompanyar amb la seva brillant llicenciatura en Física i Matemàtiques per la Universitat de Barcelona. L’any 1896 va ser anomenat astrònom de l’Observatori Català una iniciativa d’un mecenes també apassionat de la ciència, l’industrial Rafael Patxot. Poc després va promoure la construcció de l’Observatori Fabra inaugurat l’any 1903.

Però, què representa Vil·la Urània? És tot just la torre-observatori on va viure Comas Solà i des d’on va començar les seves valuoses observacions astronòmiques que van dur a importants descobriments, fins i tot abans que potenciés la construcció de l’Observatori Fabra. A aquest últim va descobrir onze asteroides, entre ells el que va anomenar 945 Barcelona l’any 1921, i també diversos cometes com ara el periòdic 32P/ Comas Solà.

Potser es sorprendran però el millor llegat de Comas Solà encara és present a certes llibreries de vell. Les seves obres més populars, com ara el seu llibre “Astronomia” publicat per l’Editorial Ramón Sopena en la seva primera edició l’any 1935 encara pot adquirir-se a llibreries del vell. Un llibre enormement popular que explica i contagia la seva manera apassionada i brillant d’entendre i difondre l’astronomia. La seva memòria a la ciutat ha de romandre viva.

Investigadors de l’Hospital del Mar alerten sobre una nova droga d’abús molt tòxica

Un grup d’investigadors de l’IMIM (Institut de Recerca Hospital del Mar) i de l’INAD (Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l’Hospital del Mar), ha participat en un treball internacional amb l’objectiu de donar una visió general a nivell químic, farmacològic i conductual d’un nou compost químic que ha aparegut recentment, segons la Xarxa Europea de Drogues Recreacionals, com una nova droga d’abús: la metoxetamina (MXE). Aquesta nova droga, similar a la ketamina, és una droga dissociativa, és a dir que distorsiona les percepcions visuals i auditives produint un sentiment d’estar separat o “dissociat” del medi ambient i d’un mateix, sense pèrdua de consciència. “Sembla que potencia una millora de l’humor i té unes fortes propietats al·lucinògenes” expliquen els investigadors.

Afegeixen els investigadors que “un dels perills d’aquests nous compostos com la MXE és que la gran majoria no estan aprovats per la consumició humana i el seu consum està possiblement associat a un nombre desconegut d’efectes secundaris i reaccions adverses no descrits”. La informació tant a nivell de dades toxicològiques o farmacològiques com d’usuaris és gairebé inexistent. Aquests nous compostos tenen formes cada vegada més sofisticades, se sintetitzen normalment en laboratoris clandestins, simplement modificant l’estructura molecular de les substàncies que ja estan controlades, amb l’objectiu de continuar sense regulació durant el màxim de temps possible i es difonen ràpidament per internet. En el cas concret de la MXE, sembla ser que la toxicitat i els seus efectes secundaris serien similars als de la ketamina, un anestèsic dissociatiu utilitzat en medicina i veterinària que, quan s’usa en dosis subanestèsiques, produeix tot una gama d’efectes que van des d’una lleu embriaguesa, estimulació o distorsió perceptiva fins al desencadenament d’experiències properes a la mort o de desdoblament corporal. A diferència però de la ketamina, la MXE té una durada més llarga d’acció i d’intensitat dels efectes.

L’electró “compleix” 115 anys

El 30 d’abril de 1897 el físic britànic Joseph John Thomson anuncià en una conferència els resultats de la seva experiments amb raigs catòdics i, en particular, el descobriment de l’electró. Introdueix la idea que l’àtom es pot dividir en les anomenades partícules fonamentals: electrons (amb càrrega elèctrica negativa), protons (amb càrrega elèctrica positiva), neutrons (sense càrrega elèctrica). Thomson considerà l’àtom com una gran esfera amb càrrega elèctrica positiva en la qual es distribueixen els electrons ”com petits granets, de manera similar a les llavors d’una síndria”.

Llamps i trons

Llamps i trons on Prezi

Tríptic